Benvingut al món de la Infermera Saturada. Un món on el deliri es barreja amb l'humor, de vegades negre i sempre molt fi, però on el dia a dia de l'hospital sempre supera la ficció.
Un fenomen editorial més addictiu que el Lorazepam.
Si no tens clar si una infermera que punxa en el torn de nit, és una DJ. Si estàs convençut que que l'inventor de la mida de les pastilles no és bona persona. Si creus fermament que dir-ne pijama, a la roba de feina, no és seriós. Si no suportes a les senyores que et diuen en quina vena has de punxar o alguna vegada t'has quedat mirant fixament les venes d'algú al metro, aquest és el teu llibre.
La Infermera Saturada pertany a una generació de dones que ha après abans a cosir ferides que botons, és possible que per això sigui capaç de reposar-se més fàcilment d'un amor complicat que d'una cremallera trencada en aquests texans de temporada d'Amancio que tant li ha costat trobar. Es defineix com una infermera que busca el seu lloc a la sanitat. Els torns els comença a planta, baixa a l'UCI, puja a prematurs i acaba a urgències. Aquesta infermera es mou a la perfecció per les xarxes socials des d'on, cada dia, desenes de milers de persones veuen com repassa, amb bon humor i desvergonyiment, l'actualitat del seu hospital, de qualsevol hospital d'Espanya.
El decàleg de l'Infermera Saturada:
1. La vena bona sempre és a l'altre braç.
2. T'adonaràs que et falta el tap quan ja tinguis la via canalitzada.
3. Un timbre de nit no sona mai sol: si en sona un, se n'hi sumarà un altre.
4. El pacient que més protesta és el que està millor.
5. L'apòsit de la mida adequada no existeix.
6. Hi ha dues menes d'esparadrap: el que no s'enganxa i el que no es pot desenganxar.
7. Si només portes un tub d'analítica, serà el que ha perdut el buit.
8. No et creguis mai el que el pacient diu que li ha dit el metge.
9. El pastiller amb la medicació del pacient de l'última habitació sempre està malament.
10. Ningú que truqui al timbre no ho fa per res u